Surf shots from my days in Nicaragua

From Nicaragua Surf Report in October:
Oct 21
Oct 23
Oct 24
Oct 25
Oct 27 Roll down for a decent tube (archive photo)

I’m sorry I can’t show you the really nice waves I surfed at Popoyo (Playa Sardina), between waist-high on the small days and overhead the first couple of days I was there. That is a powerful wave!! Really fun.

Some cool pix from Popoyo at different times (none from when I was there)

Here’s some info about the spots in the area, including Playa Maderas and Popoyo (with pix) Southwest Nicaragua on Surfline.

in retrospective

hola a tot@s!

sóc a Berkeley (Califòrnia) en un dia assolellat però hivernal, d’un hivern mediterrani i per tant temperat però que a mi em sembla més fred que això perquè acabo de tornar de Nicaragua i perquè estic asseguda a casa dels meus amics amb la calefacció apagada en un habitatge on, com la majoria, la qualitat d’insulació brilla per la seva absència. (buf, quina frase més llarga ; )

La meva estada de dos mesos i mig a Nicaragua es caracteritza per dues etapes: la primera, un mes i mig de molt de surf i poca cosa més -no em calia res més perquè les ones eren bones i em passava el dia a l’aigua, amb les mínimes pauses necessàries per alimentar-me, beure molta aigua i uns quants cafès al dia per retornar-me l’energia perduda al mar. En aquesta primera etapa vaig dedicar les poques energies que em quedaven quan no surfejava a interactuar amb els i les “nicas” de San Juan i alguns estrangers que vivien o passaven una temporada llarga a la zona. Vaig conèixer viatgers i viatgeres molt macos però, amb 3 sessions diàries de surf (o 2 els dies que em sentia més cansada o que feia sessions de 2h+) a més de l’estona de transport a la platja, no tenia temps per fer res més; a més, l’estat letàrgic post-surf en què em trobava gran part del dia em limitava les capacitats per fer gaire res (la manca d’exercici físic prèvia al viatge hi va posar el seu gra de sorra).

Els meus primers dies a San Juan del Sur els meus dies eren així: em llevava abans de l’alba, agafava la taula i anava a surfejar a la bahia; em dutxava, esmorzava, anava a la cafeteria i treballava per Galactinet; agafava un cotxe llençadora a la platja (a Maderas o a Remanso) i m’hi quedava tot el dia, surfejant una o dues vegades més, recollint petxines i patint calor ; ) De tornada al poble, me n’anava a la bahia a veure la posta del sol i en feia moltes fotos, algunes de les quals vaig penjar al Flickr i als meus posts inicials del blog de Nicaragua. Abans de les 8pm estava més que morta però em forçava a quedar-me desperta fins les 10pm aproximadament. Aquí hi ha relats dels meus primers dies de surf a Nicaragua: el primer dia vaig escriure A gift for your soul (relat en anglès sense fotos), un altre dia a Remanso (fotos, poc text, català), un dia a Maderas (fotos, poc text, català), i surf i tradició (fotos i força text, català).

Després d’acabar amb la feina de comercial que podia fer “des de casa”, una noia irlandesa es va posar en contacte amb mi informant-me de la situació de la comunitat indígena de Las Salinas de Nahualapa de què ja us vaig parlar per correu-e i al blog (Land Dispute in Popopyo). Vaig decidir col·laborar i al cap d’un parell de setmanes vam anar-nos-en cap a Rivas i Las Salinas a parlar amb algunes membres dela comunitat i demanar-los que volien que féssim per ajudar-los. Una setmana més tard aprox. vam tornar-hi per investigar el cas i treure’n conclusions i estar convençudes del que està passant abans de posar-nos mans a la obra per ajudar-los.

Vam passar dues setmanes a Las Salinas/Guasacate (Popoyo), la primera de les quals es va caracteritzar per entrevistes, un munt de lectures de documents, i zero hores de surf: no hi havia ones. La segona setmana es va caracteritzar per un munt d’estones mortes degut a promeses no complertes de visitar-nos per parlar i manca de llum (electricitat per fer servir l’ordinador), però també pel retorn de les ones, més petites però que oferien unes sessions tranquil·les i divertides a primera hora del matí, amb marea baixa (no ideal a Popoyo) però uns espectacles de sortides del sol impressionants (el segon post del tema i el tercer post).

L’avorriment i el que semblava falta de “professionalitat” de l’home que encapçala la lluita per la defensa de la terra a Las Salinas, a més del no compliment de promeses de la noia nicaragüesa que ens volia ajudar a San Juan ens va baixar una mica la moral tant a la Karen com a mi. Sabíem que era una cosa cultural i vam agafar-nos-ho com una peça més del procés d’adaptació en aquest país, però tot i així era frustrant. Això va afectar el meu estat anímic per la resta del meu temps a Nicaragua. Això i haver acceptat una feina de professora-per-un-dia a un programa de màster de la URV, que em va ser oferta la tercera setmana de ser a Nicaragua.

Juntament amb la manca d’ones típica del mes de desembre, ara tenia massa preocupacions al cap com per relaxar-me de la manera que ho havia desitjat abans d’emprendre el viatge. Fins que no hagi donat aquesta classe i hagi acabat d’escriure l’article lingüístic que tinc a mitges amb un professor no podré alliberar la ment –ja sé que després d’això potser hi haurà altres coses… però el pes més gran que tinc al coco és el del món acadèmic, el qual vull abandonar però no acabo d’aconseguir-ho…

Entre el 20 de desembre i el 4 de gener vaig treballar de cambrera en un nou negoci, una mena de cafeteria-bar que obria el dia 20 amb una festa força sonada a San Juan. Treballant gairebé 9 hores al dia, guanayava menys d’un dòlar per hora però vaig adquirir l’experiència que volia com a cambrera (ara ja puc dir que he treballat de cambrera i barman) i de muntar una cafeteria, perquè els amos van fer tantes coses malament que probablement si jo hagués d’obrir una cafeteria ja no faria aquests errors : ) (com funcionen les coses a Nicaragua, exemple)

El dia 2 i el dia 5 de gener vaig acampar amb la comunitat indígena de Las Salinas a Playa Sardina, on estan defensant la seva terra de la invasió d’un nord-americà a qui no només no li importa la comunitat local, sinó que sembla ser un traficant d’armes. Les últimes notícies que tinc de la història són que el divendres dia 9 encara no havia succeït res de nou, però almenys unes 100 persones s’havien reunit a la terra (en comptes de les 30 de cada torn de guarda) perquè el gringo ja havia tornat dels EUA, on havia passat les vacances, i per tant s’esperava alguna mena d’acció per part seva. Creuo els dits perquè tot estigui en ordre.

Després d’acomiadar-me de tothom a Las Salinas, a Maderas i al poble de San Juan, el dia 8 de gener vaig baixar cap a Costa Rica, on el dia 9 agafava l’avió. Des de l’alberg de San José (Costa Rica), les notícies només parlaven del terratrèmol que va saccejar el país a primera hora de la tarda i que havia destrossat carreteres, petites preses d’aigua i cases en zones rurals. Aquí podeu llegir algunes notícies de la premsa digital a Google News.

L’últim que vaig fer a Costa Rica (o a Amèrica Central) abans d’agafar l’avió va ser menjar un Gallo Pinto a les 7am al Burger King de l’aeroport (per 4 dòlars)……… Gallo pinto és el plat nacional a diversos països (o tots?) d’Amèrica Central, els ingredients principals del qual són arròs i mongetes (generalmenrt vermelles o negres, a Nicaragua). El plat més barat de gallo pinto amb ous (remenats o ferrats) que he menjat a Nicaragua valia 45 córdobas (una mica més de U$2) i anava acompanyat amb una “tortilla” (una mena de pa de blat de moro pla, sense llevat) i formatge nacional (un formatge súper-salat que més val trossejar i menjar-lo barrejat amb l’arròs o els ous ; ) Un trosset de llima acostuma a servir-se al costadet per acabar d’amanir-ho tot al gust del consumidor.

Un cop a Berkeley, el Justin i la Catalin m’han acollit de meravella. Divendres en arribar vaig estar xerrant una mica amb el Justin, dissabte vaig passar el dia a casa la Lindsey remenant el que hi vaig deixar emmagatzemat i decidint de què volia desprendre’m i de què no… tinc uns quadres emmarcats que junts sumaran pràcticament tot el per que puc tenir en una maleta, per tant no puc endur-me gaire res més… deixo tots els meus CDs amb algun amic… tots menys uns 10. Roba? Aix… decisions….. ; ) Al vespre vaig anar a San Francisco amb la Catalin a trobar-nos amb la Ruth i la Donna (antigues estudiants dels departament de lingüística), el Justin i la Hannah (estudiants del departament) i una amiga del Justin i la Catalin (amb qui van estudiar lingüística a Cornell U. fa força anys), que estaven al Hilton en motiu del LSA 2009. Vam sopar en un restaurant turc i gairebé tots vam menjar “pides” farcides de coses diverses, la meva d’espinacs i formatge (feta i mozarella).

Quan torni de Santa Cruz, on em dirigeixo avui, hauré d’empaquetar els llibres i els apunts que vull conservar i enviar-los a St. Quirze –la resta els portaré a una llibreria perquè me’n donin una quantitat simbòlica (possiblement entre 2 i 6 dòlars per unitat). I així tancaré la meva etapa a Berkeley, però espero no tancar la meva etapa a Santa Cruz, on m’agradaria tornar a viure una temporada en el futur. Però això són figues d’un altre paner.

Una abraçada, i bon any a tot@s!

Marta

SJDS 1: Hospedaje or where to sleep in San Juan del Sur

Where to sleep in San Juan del Sur

In SJDS you can find hostels, hotels, apartments and rooms for rent. Most hotels are on the beach front and most hostels are one or two streets away. San Juan is small and the only difference between living on the beach front or not is that if you are lucky you might get a room with views to the bay on the former, although I don’t think that’s very likely in most places because there are bars and restaurants on the other side of the street, right by the beach sand.

I’ve only explored a bigger hostel, a small hostel (my current place), rooms for rent in two different places and an apartment for rent.

Hostels

(these are the ones I know, but there are many more)

Casa Oro: really loud hostel! If you want to be able to sleep at night do NOT stay in Casa Oro. I guess people like it because its big and it’s easy to make (international) friends there. They also organize trips to nearby beaches and occasionally longer trips e.g. to Lago Nicaragua. Personally, I wouldn’t ever stay there… those positive things are no high in my priority scale compared to the noise level present at the hostel all day long and the lack of hygine (the common kitchen is totally open, situated at the middle of the hostel, on the way to the toilets and showers (just across) and the rooms. There is a large TV screen in the hall, which makes it even hard to talk to the people at the reception. I think it costs US$7/night, which is more than in many other places. Rides to the beach are C$60 one way or C$100 round-trip (US$5) (they are the only ones charging more than half the price for one-way trips: the rest charge you C$50 for one way)

Arena Caliente: run by surfers, Arena Caliente is a very nice place to stay at if you don’t need any kind of luxury. The brothers Byron and Kervin are very mellow, super easy-going. They started their business renting their own boards, a bodyboard and a surfboard, and little by little were able to buy more equipment to have a decent surf shop. Later they built some rooms (for 2-3 people each) -just some wood work that looks very neat but gets dusty because it’s not polished. Guests and staff share bathrooms. Kervin is very proud of the plants in the backyard, which he planted and takes care of, and their turtles. In the house there is also a lazy dog (Tsunami) and a very cute cat (Kiri or Kitty). Other local surfers often come to Arena Caliente to watch the news or baseball games on TV, movies, or to play videogames, but it is usually quite by 9 or 10 pm (the latest anyone was loud since I’ve been here was around 10:30 or 11pm on a Saturday). You can use the kitchen (and fridge) and laundry facilities (you do you own laundry by hand!). Staying costs US$5/night in the low season (might be US$6 in the high season). They have a van to take people to the beach (C$100 or US$5 in the low season), they rent boards and offer surfing lessons (lessons are individual, no matter how many of you there are). They have agreements with other drivers, so when they are full or for whatever reason they are not going to the beach, they’ll find a ride for you.

Rooms for rent

Two rooms I checked out at an old woman’s house by Big Wave Daves were aweful: no windows, terrible-looking beds… private bath, that they had. US$5/night.

I looked at another room not too far from there, almost in front of El Gato Negro, and it looked much better (larger, with windows and very neat, painted with colors similar to those at Arena Caliente), but the lady didn’t mention anything about having rights of kitchen use and I just loved Arena Caliente when I met the people and saw the place. US$5/night

Apartments for rent

The apartment I looked at was very affordable but not what I was looking for. A two-bedroom apartment completely furnished (bedrooms, living-room, kitchen) but with no windows in the room! (there were windows in the living-room and the kitchen). Very low ceiling, it just looked all cramped. US$200/month.

A German friend of mine is staying at a place for $US320/month and is happy with it.