d5: Managua

Buenas!

m’encanta el Managua Backpackers Inn!!! Sempre algú disponible i de bon humor, ho tenen tot molt net, l’habitació comuna no és gaire gran (10 persones, potser?), i la cuina té tot el que puguis necessitar per cuinar, cosa que he agraït després de 3 dies a Miami menjant iogurts, hidrats de carboni com un bagel o pa i dos cops menjar mexicà (o sigui, poca cosa verda!).

L’alberg té conexió sense fils gratuïta, així que m’he posat al dia del blog i de la feina que vaig començar fa dues setmanes (faig més o menys de comercial per Internet, heheh). Des d’ahir a l’avió no he tocat l’article de lingüística històrica però hi tornaré aviat.

La llista de coses per fer que tenen a la web no la tindré en compte, de moment, perquè prefereixo digir-me aviat cap a la costa, hehe.  Demà al matí faré un cafè amb una noia de Couchsurfing amb qui ja fa dies ens escrivim i m’ha fet recomanacions diverses, inclosa la de l’allotjament a Managua (quin encert, tu!).

De moment només he sortit a comprar al súper. El barri on m’allotjo és proper al centre però som en una zona residencial, molt tranquil·leta (tranqui·la en aparença, perquè es veu que hi ha molts robatoris/atracaments). Anant a peu fins el súper he tingut certes reminiscències de les altres zones tropicals que conec: clima càlid i humit (aquí hi fa una mica menys de calor que a Guinea-Conakry, per exemple), amb mosquits durant nit i dia (és època de pluges i ahir i abans d’ahir va ploure molt, segons sembla), gent molt maca (et saluden quan vas pel carrer sense conèixer’ls de res), molta vegetació, incloses les palmeres plataneres, que m’encanta veure-les, amb aquelles fulles tan majestuoses : )  

La principal diferència amb els països que conec de l’Àfrica Occidental és (com esperava) que aquí estan més desenvolupats… almenys el poc que he vist de la capital, tots els carrers asfaltats i hi ha poca brutícia a les vores. No he vist gent que visqui al carrer, però si n’hi ha suposo que deu ser al centre centre, on encara no he estat. El que sí que he vist molt és guardes de seguretat, la qual cosa complementa els comentaris que he sentit de la inseguretat (o, més ben dit, els robatoris).

Gent: com he dit, la gent és molt maca. Encara tinc la imatge del somriure del nen d’ahir des de l’altre taxi en marxa : )   Avui he xerrat amb unes dones que treballen al súper, i m’he saludat amb homes diversos pel carrer. A l’alberg he conegut, entre ahir i avui, una californiana que treballa en un projecte de microeconomia, una danesa que treballa en un projecte de geografia (distribució de les comunitats i la selva al nord del país), un alemany que treballa en l’agricultura del cafè i el propietari de l’alberg, un canadenc que fa poc va deixar la feina a un banc per portar l’alberg quan el seu soci va acabar-ne cremat.

Salut!