com funcionen les coses a Nicaragua

Un exemple de com funcionen les coses a Nica.

Just després de penjar el post anterior m’he dutxat i quan ja emprenia la marxa cap a la feina m’han trucat per dir-me que no hi anés perquè han tancat el cafè, que hi ha hagut problemes (altre cop) i s’havien de tornar a reunir per prendre decisions.

En (tan) poques paraules (com pugui), diré que el cafè i l’hotel annex es van inaugurar abans de tenir-ho tot enllestit, no només estructuralment, sinó en tots els aspectes. En comptes d’esperar un parell de dies més (o una setmana si calia), es van precipitar i tots plegats hem passat més d’una setmana i mitja de pena intentant fer la nostra feina sense els recursos necessaris. El cuiners, pobres, anaven de cul perquè teníem un menú molt ampli i no els havien entrenat prou, de manera que no se sabien els ingredients de cada plat i per cada comanda nova els calia consultar els ingredients que tenia el plat. Els bàrmans tenien un problema similar amb la extensa quantitat de begudes de cafè que oferíem. Finalment, les cambreres érem les que donàvem la cara per l’estona que trigaven les begudes i sobretot el menjar a sortir. Les altres dues noies sempre treballaven juntes, mentre que jo era cambrera a soles en el meu torn… A més, ens faltaven eines bàsiques com draps, ingredients per cuinar i fins i tot paelles! (a la cuina només hi ha dues paelles… imagineu què passa quan un matí tens 7 comandes de pancakes (crêpes gruixuts, servits a dos per cap) i 4 de truites simultàniament! Doncs que alguns clients s’havien d’esperar 45 minuts o una hora. Fins i tot ens ha arribat a faltar el cafè, que és l’ingredient principal del negoci.

Era molt frustrant haver de patir les conseqüències de la mala organització dels nostres caps i un dia es va tancar el cafè (qua jo ja era fora pq havia treballat pel matí) i es va fer una reunió de caps i treballadors (amb l’absència del cap principal, però!). Es va reduir el menú i es va decidir contractar més personal, la qual cosa va millorar notablement el servei el dia següent (abans d’ahir).

No sé què ha passat avui al cafè, però el cas és que l’han tornat a tancar per reunir-se… i només em faltava que una altra cambrera “m’obligui” a treballar demà, quan ja se m’havia donat dia lliure (me’l vaig demanar el dia 2 pq aniré amb la Karen a Las Salinas de Nahualapa a acampar amb la comunitat en la seva terra vora la platja). No és el primer cop que aquesta noia es posa en aquest plan, i l’altra cambrera, que ha treballat amb ella a cada torn, em confirma que és una egoista i que no hi veu més enllà dels seus interessos.