Dia 1: de BCN a Miami

Hola i benvingud@s al meu nou blog dedicat a les vivències que m’esperen a Nicaragua.

El dia 1 del meu viatge vaig prendre algunes notes que havia de desenvolupar en una entrada de blog, però com que ja vaig endarrerida (avui és el tercer dia, o d3), em sembla que no tindria gaire sentit aturar-se en detalls del viatge en avió.

De camí cap a Nicaragua m’he aturat a Miami, com qui no vol la cosa ; )

El motiu és una mica llarg d’explicar, però en definitiva havia de canviar d’avió aquí i com que el meu vol transatlàntic arribava a les 18h, ja no podia agafar cap avió amb destinació a Managua fins el dia següent.

 Els tràmits i als aeroports van ser força fàcils, amb poca cua arreu i poc sentit inquisitorial per part dels policies de torn. En el temps en què van transcórrer els dos vols vaig dormir, fer fotos, llegir, dormir, fer feina, fer fotos, dormir, llegir and so on : )   

El primer vol era BCN-Dusseldorf. I el segon Dusseldorf-Miami. 

Del menjar no tinc cap queixa: sense haver reservat àpats vegeterians, sempre hi havia opcio carnivora i no-carnivora, i estava prou bo. A la foto, el berenar vegetarià, un parell d’hores (?) abans d’arribar a Miami.

 Prop de Miami, aiguamolls (ho sento, fotos dolentes), on segons m’han dit només hi ha caimans, i a la foto, els afores de la ciutat.

Vaig arribar cap a les 6pm i entre passar per l’aduana, recollir les maletes i fer el trajecte de bus (dos busos), no vaig trobar-me amb el meu hoste de Couchsurfing a 2/4 de 9. Tot i el cansament, vaig deixar les coses a casa seva i vam anar a fer un mos.

La primera impressio de Miami Beach va ser la d’un lloc turistic tipus Lloret, ple d’hotels i poca cosa més. El clima em va encantar, aixo si! La temperatura era molt agradable: feia caloreta pero corria una brisa molt bona… (Vaig pensar que el clima que m’espera a la costa del Pacific de Nicaragua deu ser samblant.) Com que era dimecres i ja es temporada baixa, no hi havia gaire moviment (la qual cosa no sé si ajuda a una imatge positiva o negativa d’un lloc turistic, per molt que no t’agradin les aglomeracions de gent). Després em va dur a veure una mica la zona: vistes a la bahia, al costat oposat de la qual hi vam veure el centre de la ciutat (downtown), ple d’edificis alts il.luminats, i vam passejar per un carrer de vianants (peatonal) tot cuco (Lincoln).

El Max (Massimiliano, en realitat, pq és Trento, Italia) viu en un estudi en un dels carrers principals de South Beach (Miami Beach), Collins avenue. M’ha acollit de p*ta mare, no puc dir més : )

(fotos dels primers dies)