SJDS: Torneo de panga

Ayer, 15 de noviembre, se celebró en San Juan del Sur (Rivas, Nicaragua) una competición (o “competencia” en el lenguaje local) de pesca en panga (URL definición panga). Mi equipo, #33, salió el último, una hora más tarde que los primeros en partir del muelle, pero después de un día entero de pesca conseguimos el 2º dorado más grande del concurso (13 libras; el primero pesó 17 libras) –por desgracia no había premios para segundos! Pero lo que cuenta es que nos lo pasamos muy bien y comimos una buena cena : )

Concurs de pesca amb panga (15 de novembre 2008)

Divendres a la nit el Byron em va dir que estigués llesta a les 5am dissabte, que aniríem a buscar un grup amb qui em pogués afegir perquè ell ja s’havia apuntat amb prou gent per omplir una barca. No vaig veure el Pancho, així que desconeixia si tindria lloc amb ell. Vaig comentar a la Karen que tenia la intenció de passar el dia pescant i que es tractava d’una activitat molt arrelada a SJDS i de seguida s’hi va interessar.

Així doncs, dissabte em vaig llevar a quarts de 5 per esmorzar i preparar-me per marxar. A la Karen no li va sonar el despertador i va costar una mica llevar-la. Vaig fer cafè per 3 i vam menjar cereals. Ningú va aparèixer a les 5am. Jo no sabia si simplement feien tard perquè s’havien adormit, o si a última hora havien decidit no participar i no ens havien dit res (cosa molt possible perquè a aquests nois els agrada beure…). Cap a les 5:20 el Byron va aparèixer tot despotricant perquè els seus amics havien estat bebent i no hi havia manera de fer-los anar al concurs. Vam anar al port tots 3 i ens va dir que busquéssim un grup per afegir-nos-hi, que ell tornava al poble a intentar recollir els amics. Quan va tornar només tenia un acompanyant, i com que nosaltres no havíem trobat grup, vam apuntar-nos junts amb una barca aleatòria (els grups participants s’apuntaven per barca, no per membres de la tripulació) i vam anar a buscar el propietari de la barca al poble. Com que no era a casa, vam posar-nos a voltar, però no el vam veure. Vam tornar al moll i el vam localitzar, així que el vam recollir i vam tornar al poble a comprar carburant i queviures per passar el dia al mar. Fer tota aquesta preparació contra-rellotge (la resta de participants feia estona que sortien de port!) va ser molt divertit, encara més perquè ara anàvem en un pick-up i només calia saltar per entrar i sortir de la part de darrere del cotxe.

Cap a les 7, calculo, pujàvem a la barca amb dues neveretes (una tan gran que s’hi podia fer una becaina estirat al damunt) i 4 canyes de pescar. Érem el Byron y el Pancho d’Arena Caliente, el Brian, el Carlos i el seu fill Carlitos, la Karen i jo. El propietari i conductor o capità de la barca es deia José-Adam i l’acompanyant no ho sé (un noi que no va dir piu en tota l’estona). El capità és el que surt a la foto aguantant el peix gros amb una cigarreta a la boca.

Vam navegar mar endins i després cap al nord. Vam pujar força amunt… des de les 7 fins a quarts de 10 vam estar en moviment a marxa relativament tranquil·la perquè teníem les canyes tirades. A les canyes no hi posàvem cucs ni altres matèries animals, sinó uns peixos de plàstic amb diversos hams penjant. En teníem de colors diferents i calia anar-los canviant en funció del color del mar, la inclinació del sol, etc., perquè fossin més creïbles pels peixos que volíem pescar (n’hi havia un que era més aviat transparent amb cosetes platejades, un amb colors verdosos i grogosos, un més vermellós i blanc entre d’altres). De tant en tant vèiem una tortuga nedant; ara al matí en vam veure de mitjanes i grans, i en vam veure un parell copulant, i a la tarda també en vam veure una de gran amb una filla al damunt.

Vam atansar-nos a una zona on sobrevolaven ocells i on s’havien repartit 3 pangues més. Era un lloc on suposadament hi havia molt peixos i vam aturar-nos a pescar amb un altre sistema: en comptes de canyes vam utilitzar línies (o fils de pescar) amb dos amb hams amb trossets de sardina putrefacte com a esquer. El fill es recollia amb una fusta rectangular d’uns 30×15 cm. De camí havíem perdut un bon peix que es va escapar en el moment de pujar-lo a la barca, i ja havíem pescat un peix llarg i prim anomenat “agujeta”. Amb aquest sistema de fil amb dos hams vam pescar un parell de peixets sense importància.

Com que ja anàvem marejades, jo vaig decidir estirar-me i relaxar-me, cosa que em va alleugir el mareig; la Karen, en canvi, va començar a trobar-se força malament i quan la barca va tornar a estar en moviment va vomitar (això de fet la va ajudar a trobar-se millor). Altre cop amb l’aire corrent i després de l’estoneta ajaguda vaig trobar-me força bé. Aviat vam pescar un mega-peix molt maco que va lliutar lo seu perquè no l’atrapéssim (vegeu la seqüència de fotos del Flickr). Era un “dorado” que es convertiria en el 2n més pesat de la competició. Com que era massa gros per la nevereta petita, el vam posar amb les begudes i menjar a la nevereta gran XD

Vam canviar algun esquer, per exemple un que em va fer molta gràcia, en forma de popet, ben fosc i amb unes potetes flexibles que pràcticament voleiaven al vent (faria per una joguina molt divertida si no tingués hams amagats!). Amb aquest popet vam tenir una aventura amb final gaire feliç però ens va tenir emocionats una estona: el Byron notava un bon peixot a l’extrem del fil… el va anar recollint, la barca va alentir el ritme, amb tot plegat van passar un parell minuts… resulta que era una tortuga! Li vam donar fil i es va deixar anar… espero que l’ham no li fes gaire mal.

d12: surf and tradition

Avui no he començat el dia gaire bé a causa d’una notícia que he rebut a primera hora. En un ppi no tenia clar si anar a fer surf (no cal fer tantes sessions per setmana!!!) però després de la notícia estava clar que el millor que podia fer era esbargir-me amb unes quantes ones.

He fet dues sessions a la mateixa platja d’ahir, la primera era amb la marea molt alta (més de 6 peus) i les ones eren més aviat fofes, la segona, amb la marea ja una mica més baixa, les ones eren més ràpides (=més fàcils d’agafar que les del matí) però més petites. Aquí hi ha fotos d’un professional : ) Tot i que em van agradar més les ones d’ahir, que tenien més energia, la mida de la segona sessió d’avui era ideal per mi per practicar les ones d’esquerra (jo sóc “regular”, per això em van millor les ones que van cap a la dreta, per això de dretes disfruto més amb ones més grans). En resum, una primera sessió normaleta i una segona sessió molt divertida encara que amb menys mida d’ones que ahir.

Anar a aquesta platja en època de pluges (com ara) és patir amb el transport d’anada i de tornada… i si t’havies relaxat surfejant, tornes al poble una mica accelerat del patiment… avui hem vist una moto caure davant nostre. Tres nois i jo hem baixat a ajudar-los: eren un home borratxo, una nena d’uns 8 anys màxim i un nen d’uns 4 anys. Aquí SJDS hi ha un problema seriós amb la beguda i es veu que els diumenges és pitjor. M’ha alegrat sentir els dos nois locals (el pilot i un passatger) que hi havia al “meu” cotxe despotricar contra l’home aquest que conduia borratxo amb dues criatures (pq conec altres nois més de la meva edat que beuen força i força sovint, i ho trobo molt trist).

Arribats al poble, una dutxa ràpida i cap al parc que hi ha davant de l’església, on s’havia organitzat una exhibició de danses tradicionals: