Surf shots from my days in Nicaragua

From Nicaragua Surf Report in October:
Oct 21
Oct 23
Oct 24
Oct 25
Oct 27 Roll down for a decent tube (archive photo)

I’m sorry I can’t show you the really nice waves I surfed at Popoyo (Playa Sardina), between waist-high on the small days and overhead the first couple of days I was there. That is a powerful wave!! Really fun.

Some cool pix from Popoyo at different times (none from when I was there)

Here’s some info about the spots in the area, including Playa Maderas and Popoyo (with pix) Southwest Nicaragua on Surfline.

in retrospective

hola a tot@s!

sóc a Berkeley (Califòrnia) en un dia assolellat però hivernal, d’un hivern mediterrani i per tant temperat però que a mi em sembla més fred que això perquè acabo de tornar de Nicaragua i perquè estic asseguda a casa dels meus amics amb la calefacció apagada en un habitatge on, com la majoria, la qualitat d’insulació brilla per la seva absència. (buf, quina frase més llarga ; )

La meva estada de dos mesos i mig a Nicaragua es caracteritza per dues etapes: la primera, un mes i mig de molt de surf i poca cosa més -no em calia res més perquè les ones eren bones i em passava el dia a l’aigua, amb les mínimes pauses necessàries per alimentar-me, beure molta aigua i uns quants cafès al dia per retornar-me l’energia perduda al mar. En aquesta primera etapa vaig dedicar les poques energies que em quedaven quan no surfejava a interactuar amb els i les “nicas” de San Juan i alguns estrangers que vivien o passaven una temporada llarga a la zona. Vaig conèixer viatgers i viatgeres molt macos però, amb 3 sessions diàries de surf (o 2 els dies que em sentia més cansada o que feia sessions de 2h+) a més de l’estona de transport a la platja, no tenia temps per fer res més; a més, l’estat letàrgic post-surf en què em trobava gran part del dia em limitava les capacitats per fer gaire res (la manca d’exercici físic prèvia al viatge hi va posar el seu gra de sorra).

Els meus primers dies a San Juan del Sur els meus dies eren així: em llevava abans de l’alba, agafava la taula i anava a surfejar a la bahia; em dutxava, esmorzava, anava a la cafeteria i treballava per Galactinet; agafava un cotxe llençadora a la platja (a Maderas o a Remanso) i m’hi quedava tot el dia, surfejant una o dues vegades més, recollint petxines i patint calor ; ) De tornada al poble, me n’anava a la bahia a veure la posta del sol i en feia moltes fotos, algunes de les quals vaig penjar al Flickr i als meus posts inicials del blog de Nicaragua. Abans de les 8pm estava més que morta però em forçava a quedar-me desperta fins les 10pm aproximadament. Aquí hi ha relats dels meus primers dies de surf a Nicaragua: el primer dia vaig escriure A gift for your soul (relat en anglès sense fotos), un altre dia a Remanso (fotos, poc text, català), un dia a Maderas (fotos, poc text, català), i surf i tradició (fotos i força text, català).

Després d’acabar amb la feina de comercial que podia fer “des de casa”, una noia irlandesa es va posar en contacte amb mi informant-me de la situació de la comunitat indígena de Las Salinas de Nahualapa de què ja us vaig parlar per correu-e i al blog (Land Dispute in Popopyo). Vaig decidir col·laborar i al cap d’un parell de setmanes vam anar-nos-en cap a Rivas i Las Salinas a parlar amb algunes membres dela comunitat i demanar-los que volien que féssim per ajudar-los. Una setmana més tard aprox. vam tornar-hi per investigar el cas i treure’n conclusions i estar convençudes del que està passant abans de posar-nos mans a la obra per ajudar-los.

Vam passar dues setmanes a Las Salinas/Guasacate (Popoyo), la primera de les quals es va caracteritzar per entrevistes, un munt de lectures de documents, i zero hores de surf: no hi havia ones. La segona setmana es va caracteritzar per un munt d’estones mortes degut a promeses no complertes de visitar-nos per parlar i manca de llum (electricitat per fer servir l’ordinador), però també pel retorn de les ones, més petites però que oferien unes sessions tranquil·les i divertides a primera hora del matí, amb marea baixa (no ideal a Popoyo) però uns espectacles de sortides del sol impressionants (el segon post del tema i el tercer post).

L’avorriment i el que semblava falta de “professionalitat” de l’home que encapçala la lluita per la defensa de la terra a Las Salinas, a més del no compliment de promeses de la noia nicaragüesa que ens volia ajudar a San Juan ens va baixar una mica la moral tant a la Karen com a mi. Sabíem que era una cosa cultural i vam agafar-nos-ho com una peça més del procés d’adaptació en aquest país, però tot i així era frustrant. Això va afectar el meu estat anímic per la resta del meu temps a Nicaragua. Això i haver acceptat una feina de professora-per-un-dia a un programa de màster de la URV, que em va ser oferta la tercera setmana de ser a Nicaragua.

Juntament amb la manca d’ones típica del mes de desembre, ara tenia massa preocupacions al cap com per relaxar-me de la manera que ho havia desitjat abans d’emprendre el viatge. Fins que no hagi donat aquesta classe i hagi acabat d’escriure l’article lingüístic que tinc a mitges amb un professor no podré alliberar la ment –ja sé que després d’això potser hi haurà altres coses… però el pes més gran que tinc al coco és el del món acadèmic, el qual vull abandonar però no acabo d’aconseguir-ho…

Entre el 20 de desembre i el 4 de gener vaig treballar de cambrera en un nou negoci, una mena de cafeteria-bar que obria el dia 20 amb una festa força sonada a San Juan. Treballant gairebé 9 hores al dia, guanayava menys d’un dòlar per hora però vaig adquirir l’experiència que volia com a cambrera (ara ja puc dir que he treballat de cambrera i barman) i de muntar una cafeteria, perquè els amos van fer tantes coses malament que probablement si jo hagués d’obrir una cafeteria ja no faria aquests errors : ) (com funcionen les coses a Nicaragua, exemple)

El dia 2 i el dia 5 de gener vaig acampar amb la comunitat indígena de Las Salinas a Playa Sardina, on estan defensant la seva terra de la invasió d’un nord-americà a qui no només no li importa la comunitat local, sinó que sembla ser un traficant d’armes. Les últimes notícies que tinc de la història són que el divendres dia 9 encara no havia succeït res de nou, però almenys unes 100 persones s’havien reunit a la terra (en comptes de les 30 de cada torn de guarda) perquè el gringo ja havia tornat dels EUA, on havia passat les vacances, i per tant s’esperava alguna mena d’acció per part seva. Creuo els dits perquè tot estigui en ordre.

Després d’acomiadar-me de tothom a Las Salinas, a Maderas i al poble de San Juan, el dia 8 de gener vaig baixar cap a Costa Rica, on el dia 9 agafava l’avió. Des de l’alberg de San José (Costa Rica), les notícies només parlaven del terratrèmol que va saccejar el país a primera hora de la tarda i que havia destrossat carreteres, petites preses d’aigua i cases en zones rurals. Aquí podeu llegir algunes notícies de la premsa digital a Google News.

L’últim que vaig fer a Costa Rica (o a Amèrica Central) abans d’agafar l’avió va ser menjar un Gallo Pinto a les 7am al Burger King de l’aeroport (per 4 dòlars)……… Gallo pinto és el plat nacional a diversos països (o tots?) d’Amèrica Central, els ingredients principals del qual són arròs i mongetes (generalmenrt vermelles o negres, a Nicaragua). El plat més barat de gallo pinto amb ous (remenats o ferrats) que he menjat a Nicaragua valia 45 córdobas (una mica més de U$2) i anava acompanyat amb una “tortilla” (una mena de pa de blat de moro pla, sense llevat) i formatge nacional (un formatge súper-salat que més val trossejar i menjar-lo barrejat amb l’arròs o els ous ; ) Un trosset de llima acostuma a servir-se al costadet per acabar d’amanir-ho tot al gust del consumidor.

Un cop a Berkeley, el Justin i la Catalin m’han acollit de meravella. Divendres en arribar vaig estar xerrant una mica amb el Justin, dissabte vaig passar el dia a casa la Lindsey remenant el que hi vaig deixar emmagatzemat i decidint de què volia desprendre’m i de què no… tinc uns quadres emmarcats que junts sumaran pràcticament tot el per que puc tenir en una maleta, per tant no puc endur-me gaire res més… deixo tots els meus CDs amb algun amic… tots menys uns 10. Roba? Aix… decisions….. ; ) Al vespre vaig anar a San Francisco amb la Catalin a trobar-nos amb la Ruth i la Donna (antigues estudiants dels departament de lingüística), el Justin i la Hannah (estudiants del departament) i una amiga del Justin i la Catalin (amb qui van estudiar lingüística a Cornell U. fa força anys), que estaven al Hilton en motiu del LSA 2009. Vam sopar en un restaurant turc i gairebé tots vam menjar “pides” farcides de coses diverses, la meva d’espinacs i formatge (feta i mozarella).

Quan torni de Santa Cruz, on em dirigeixo avui, hauré d’empaquetar els llibres i els apunts que vull conservar i enviar-los a St. Quirze –la resta els portaré a una llibreria perquè me’n donin una quantitat simbòlica (possiblement entre 2 i 6 dòlars per unitat). I així tancaré la meva etapa a Berkeley, però espero no tancar la meva etapa a Santa Cruz, on m’agradaria tornar a viure una temporada en el futur. Però això són figues d’un altre paner.

Una abraçada, i bon any a tot@s!

Marta

surfing can hurt!

hi!!

surfing and hangin’ out at Maderas has been great. I love the family who run the business and I’m getting to know more and more people who live here near San Juan, locals and international ppl who live here. The water has cooled down a bit and winds and nice and cool when you are dry and dressed, but it gets kinda cold in the water surfing for 2 hours straight or more!

I hurt myself yesterday.. I think I pulled a muscle on my back.. looks similar to what happened a month ago but it’s more painful… not sure how many days I’ll need to recover, but so far it still hurts when I inhale!

I’m off to Popoyo/Guasacate/Salinas today.

Have a good one everybody!

M

d25: resum dels últims dies

Estic escrivint asseguda a l’escala que dirigeix a les habitacions. La troupe d’Arena Caliente està mirant una pel·lícula americana sobre la NASA i la necessitat de salvar el món contra un meteorit. Fa unes hores un grup més reduït mirava les notícies. I ahir mentre sopava amb la Samantha i el Peter sentíem un documental de fons.

Sí, fa dies que no escric perquè he estat surfejant força

De fet, he surfejat tant que les sessions amb ones no tan bones o les que hi ha massa gent em semblen de pa sucat amb oli. Però suposo que el fet que les BONES sessions siguin ocasionals, en realitat les fa encara millors, i fa que les valori més.

Hi ha diversos factors, a més de les ones i la quantitat de gent a l’aigua, que afecten una sessió de surf (com poden afectar moltes altres activitats esportives o de lleure), com per exemple la manca de descans o els pensaments que barrinem. Jo, si no he descansat prou i/o alguna cosa em preocupa, difícilment tinc una sessió de surf bona (potser a més de fer estiraments abans d’entrar a l’aigua m’aniria bé fer uns minuts de meditació…)

Tot i que he continuat matinant, a ppis de setmana no vaig anar a la platja a primera hora perquè la marea baixa no afavoria les ones. Sortint a les 10 o les 11, tornava cap a les 6pm amb ganes de desfer la bossa, dutxar-me i sopar. Els dies que he tornat a casa prou d’hora per fer alguna cosa, feia tanta calor que escriure o jugar amb fotos a l’ordinador era l’últim que em venia de gust fer.

Ahir, però, vaig passar la tarda ocupadeta després d’un parell de sessions de surf a Maderas, on m’havia quedat a dormir la nit anterior. Vaig fer macedònia per vendre i les hores de comprar la fruita, tallar-la ben petitona, exprémer taronges sense exprimidor, van resultar en pocs minuts de venta… No vaig fer gaire benefici perquè m’havia fet mandra calcular, però com que es va vendre tant bé vaig concloure que puc fer racions més petites pel mateix preu i d’altres més grans una mica més cares. M’hi vaig esmerar força a fer la fruita petita, perquè volia oferir un bon producte, però no és rentable, perquè es triga molt a trossejar i perquè es queda tota molt ben col·locada per tant em surten menys racions que si fes els trossos més grans. Avui he comprat més fruita i müsli i demà intentaré fer 3 cops la quantitat que vaig fer ahir.

El Byron m’ha proposat si vull donar classes de surf quan necessiten un/a profe de més (com l’altre dia, que tenien 4 alumnes i només són 3 profes fixos)

(s’ha acabat la peli, m’he posat a baixar fotos, i m’estic adormint davant la pantalla de l’ordinador)

xau!

d18-19: cap de setmana a Playa Maderas

Aquest capde he dormit a Maderas. A les fotos es veu el restaurant de la platja (les habitacions són dalt, tot en estructura de fusta).

 

 

 

 

 

Waves on Saturday at low tide / ones dissabte amb marea baixa (són millors amb marea alta però no en vaig fer fotos perquè preferia ser a l’aigua!) 

Fotos de la posta de sol de dissabte!

d16: nota de nit

Avui m’ho he passat molt bé a Maderas.. estava petit però he agafat moltes ones, i algunes molt llargues, des de dins fins la platja, esquerres i dretes.

Demà divendres faré això: http://martapiqs.wordpress.com/2008/10/30/observadores-internacionals/

[Nota: aquestes fotos són d'ahir!]

d12: surf and tradition

Avui no he començat el dia gaire bé a causa d’una notícia que he rebut a primera hora. En un ppi no tenia clar si anar a fer surf (no cal fer tantes sessions per setmana!!!) però després de la notícia estava clar que el millor que podia fer era esbargir-me amb unes quantes ones.

He fet dues sessions a la mateixa platja d’ahir, la primera era amb la marea molt alta (més de 6 peus) i les ones eren més aviat fofes, la segona, amb la marea ja una mica més baixa, les ones eren més ràpides (=més fàcils d’agafar que les del matí) però més petites. Aquí hi ha fotos d’un professional : ) Tot i que em van agradar més les ones d’ahir, que tenien més energia, la mida de la segona sessió d’avui era ideal per mi per practicar les ones d’esquerra (jo sóc “regular”, per això em van millor les ones que van cap a la dreta, per això de dretes disfruto més amb ones més grans). En resum, una primera sessió normaleta i una segona sessió molt divertida encara que amb menys mida d’ones que ahir.

Anar a aquesta platja en època de pluges (com ara) és patir amb el transport d’anada i de tornada… i si t’havies relaxat surfejant, tornes al poble una mica accelerat del patiment… avui hem vist una moto caure davant nostre. Tres nois i jo hem baixat a ajudar-los: eren un home borratxo, una nena d’uns 8 anys màxim i un nen d’uns 4 anys. Aquí SJDS hi ha un problema seriós amb la beguda i es veu que els diumenges és pitjor. M’ha alegrat sentir els dos nois locals (el pilot i un passatger) que hi havia al “meu” cotxe despotricar contra l’home aquest que conduia borratxo amb dues criatures (pq conec altres nois més de la meva edat que beuen força i força sovint, i ho trobo molt trist).

Arribats al poble, una dutxa ràpida i cap al parc que hi ha davant de l’església, on s’havia organitzat una exhibició de danses tradicionals:

d11: Madera

Esperem l’hora de sortir… que era ja fa estona (aquest dia vam sortir uns 40′ tard si no m’equivoco, el dia següent 1h tard!)

Avui portem poques taules al sostre… : )

Paisatges fantàtics, desenvolupament incrontrolat

[Les vistes del camí súper fet caldo i perillós les poso al post del dia 12.]

Vista cap al nord.

Vista al surf aquí.

Vista cap el sud.

L’únic “edifici” a la platja: un restaurant amb tres o quatre habitacions dobles (llits individuals).

Tubs a saco!!! La majoria acabaven tancant, però en sortien de macos! Jo em fa fer el primer tub de la meva vida damunt una taula de surf : )

Bodyboarder a punt d’entubar-se

M’he fet un fart d’agafar ones com aquesta i també algunes esquerres més que obrien bé i sortien més grans (en els sets grans, d’ones pel cap o una mica més)

Possiblement el millor dia de surf de la meva vida

d10: platja d’accés privat (1)

(NOTA BENE: no sé fins a quin punt es pot fer publicitat dels espots… està clar que si un busca info de surf a Nicaragua pot trobar els noms de totes les platges a Internet mateix, i que si es ve aquí en persona, encara més, però no m’acabo de trobar còmoda posant els noms aquí en públic pq els espots encara estan relativament poc massificats -més endavant parlaré de les excepcions)

Divendres vam anar a la platja X, a la qual s’ha d’accedir per un camí de carro que passa per una propietat privada. Es veu que hi ha un altre camí però està tan fet caldo que no s’hi pot passar, amb la qual cosa tothom que vulgui anar a la platja X ha de pagar “peatges” per accedir-hi.

Sortien esquerres i dretes…

Molt netes : )

Els conductors van voler marxar abans de la posta del sol però per un embolic que va haver-hi vam acabar “veient-la” des de darrere dels arbres…

d7: a gift for your soul

I get up to the sound of the roosters and realize my cell phones time is off. Ok, no problem, I just need to get ready and get to the beach: it’s still kinda dark. Looking forward to paddle out, I see what look like quite bad conditions: small waves at a shore break that close out most of the time. I think about it but the extremely brown color and floating things is not appealing at all and turn around… while I’m on my way back home I run into a girl with a surfboard and join her to check the surf again: I figured she’d know better than I, since I just got to this place last night and don’t know what to expect! She was meeting a friend a bit further up and the surf lookd better from that spot. The first girl wanted to jog rather than surf, but the other girl and I were ready to paddle out, so we all ended up stepping onto the sand for a session.

I was missing the little cord to which one attaches their leash, but luckly a local surfer had just gotten there and I asked him for help. Like McGiver, he grabbed a piece of rope lying around and cut the right size with a piece of glass that was also lying around… on the sand! I paddled out: it was an okay session, lots of close-outs and a break that’s too fast for me. Out there in the water I chatted with the surfer who helped me with the cord, Kervin, since we were by ourselves for 2/3 of our session… and I find out he’s one of the guys who runs my hostel.

Back home, I took a shower and two of the guys, Kervin and Byron (who would think they are Nicaraguan with these names??), offered some of their breakfast, since they had tons. I only accepted to try a couple of bites from their stuff, but I thought it was a nice gesture. Following up on that I went to a coffeeshop to use free wi-fi and had a watery orange juice and coffee, both of which were very expensive, US$1.5 each.

At 11 I joined the people at the hostel, which is really a surfcamp I guess, to go to Playa Madera. It usually takes 30′ by car to get there although it’s not far, because the roads are bad. Well, now, in the rainy season, “bad” is way short of an adjective to describe how the road was today… in fact, we had to switch from a van to a 4-wheel car because we couldn’t go on, and then we still had to unload the car twice to go through two bad sections. A few times we were all scared that we would flip over or so because the whole on the road were so bad the car was quite tilted (and we had all those board on top!). And it took us about one hour?

Playa Madera is awesome and the stressful trip was worth it (at least to do it every once in a while, not every day!). Pounding waves, stone cliffs and green cliff tops, a low tide that showed lots of yards of wet sand and very few people… because it’s so hard to get there! I had read and someone just told me as well (a local) that people here don’t want to use their cars to go to the beaches because they risk their cars so much! … and mechanicians ara expensive here.

The surf wasn’t exactly perfect… most waves closed out and it was scary to see! every now and then a wave opened fairly well, but I didn’t catch any of those, lol. I decided to leave my board behind at a couple of different sets because I was scared with those terrible closing waves. Otherwise I didn’t have much trouble paddling out using a channel. The really only rode two waves and not for very long because they closed out: the first one was the longest ride and I ended up flying over the top of the lip to avoid getting worked (my board didn’t follow me but that’s okay, my leash is not that old ; )   Most of the other waves I paddled for  I didn’t go for because they were clear close-outs… a couple though I did catch hoping they wouldn’t close out and ended up getting worked right after standing up.

It was good exercise and an amazing gift for my eyes and soul : )