Surf shots from my days in Nicaragua

From Nicaragua Surf Report in October:
Oct 21
Oct 23
Oct 24
Oct 25
Oct 27 Roll down for a decent tube (archive photo)

I’m sorry I can’t show you the really nice waves I surfed at Popoyo (Playa Sardina), between waist-high on the small days and overhead the first couple of days I was there. That is a powerful wave!! Really fun.

Some cool pix from Popoyo at different times (none from when I was there)

Here’s some info about the spots in the area, including Playa Maderas and Popoyo (with pix) Southwest Nicaragua on Surfline.

usurpación de terrenos en Playa Sardina (Popoyo)

El miércoles, 19 de noviembre Julia nos enseñó parte del terreno disputado a lo largo de Playa Sardina (Tola, Rivas, Nicaragua).

Cruzamos el río sobre las 15:15, con marea baja a media, cuando se notaba que comenzaría a subir rápidamente. Sabíamos que era un poco tarde y nos mojaríamos el culo al cruzar el río a la vuelta, pero no nos importaba porque queríamos ver esas tierras tan codiciadas por Flor de Mayo y la comunidad indígena de las Salinas de Nahualapa.

Caminamos tranquilamente por la arena de la playa de Sardinas, pasando de largo una loma repleta de árboles a la izquierda, ramitas, trozos de madera y conchas en el suelo y algunos surfistas a la derecha, sentados en sus tablas dentro del agua, esperando que alguna olita apareciera de la nada, porque en esos días el mar estaba muy calmadito. Pasada la pequeña colina, dejamos a la izquierda una zona un poco más baja y luego se nos apareció otra loma que empezaba a agrietarse como resultado del agua que debió deslizarse con fuerza por el pendiente en la temporada de lluvias. Al fondo, enfrente, podíamos ver ya desde la esquina de la bocana y cada vez más cerca, dos majestuosos hoteles surgiendo como setas en la colina que se sitúa enfrente de las rocas que dividen las playas Sardinas y Santana (?? confirmar).

 

 

Llegamos al lugar en qué Julia pensaba que íbamos a encontrar a los pobladores construyendo un muro nuevo pero no vimos a nadie. Yo observaba el lugar con admiración y apenas llegaba a interpretar todo lo que mis ojos y oídos podían captar. LEFT: 048 Se trataba de un rincón de mundo precioso, muy verde y de temperatura agradable, buen abrigo para el sol y la lluvia. Al mismo tiempo intentaba generar mapas mentales del terreno… ¿dónde terminaba lo que pertenece a Flor de Mayo y dónde empezaba lo que la comunidad reclama como suyo?

Vimos un cerco de alambre y madera destrozado. En la zona que ocupábamos, el cerco reseguía una carretera antigua y, aunque se apreciaban algunos pequeños postes de madera, el alambre a menudo se había collado a árboles. Al intentar abrir el cerco, el alambre había permanecido colgando de los árboles aproximadamente la altura de la cintura. Caminamos más al sur y continuamos viendo el cerco cortado; luego una zona más limpia bajo los árboles testimoniaba la superficie que ocupó el campamento que la comunidad mantuvo durante meses para defender su tierra. Pregunté a Julia sobre el campamento y nos explicó que deberían ser unas 500 personas tomando turnos, porque cada uno tenía que intentar continuar con sus actividades cotidianas pero también era necesaria una fuerte presencia de gente allá. Los indígenas abandonaron el campamento en agosto 2008 después de sufrir distintas amenazas y agresiones con armas por parte del Sr. Christopher en persona, un socio y sus trabajadores.

El campamento era necesario para prevenir la invasión de la tierra, ya que ese terreno colindante con la costa no está permanentemente habitado: los pobladores de las Salinas de Nahualapa viven en el pueblo, a lo largo de la carretera actual, no inmediatamente frente al mar.

Finalmente observamos unas estacas en el suelo que claramente marcaban alguna cosa pero no supimos qué; estaban alineadas en el terreno de Christopher y continuaban hasta la arena en el terreno de la comunidad.

De vuelta, cada una caminó a su ritmo, disfrutando del masaje de la arena en la planta de los pies, el sol cayendo encima del mar, la brisa marina acariciándonos la piel y los palitos de madera y la conchas decorando la arena que pisábamos, oscurecida por las olas que de vez en cuando llegaban a nuestra altura empujadas por la marea creciendo.

SJDS: Torneo de panga

Ayer, 15 de noviembre, se celebró en San Juan del Sur (Rivas, Nicaragua) una competición (o “competencia” en el lenguaje local) de pesca en panga (URL definición panga). Mi equipo, #33, salió el último, una hora más tarde que los primeros en partir del muelle, pero después de un día entero de pesca conseguimos el 2º dorado más grande del concurso (13 libras; el primero pesó 17 libras) –por desgracia no había premios para segundos! Pero lo que cuenta es que nos lo pasamos muy bien y comimos una buena cena : )

Concurs de pesca amb panga (15 de novembre 2008)

Divendres a la nit el Byron em va dir que estigués llesta a les 5am dissabte, que aniríem a buscar un grup amb qui em pogués afegir perquè ell ja s’havia apuntat amb prou gent per omplir una barca. No vaig veure el Pancho, així que desconeixia si tindria lloc amb ell. Vaig comentar a la Karen que tenia la intenció de passar el dia pescant i que es tractava d’una activitat molt arrelada a SJDS i de seguida s’hi va interessar.

Així doncs, dissabte em vaig llevar a quarts de 5 per esmorzar i preparar-me per marxar. A la Karen no li va sonar el despertador i va costar una mica llevar-la. Vaig fer cafè per 3 i vam menjar cereals. Ningú va aparèixer a les 5am. Jo no sabia si simplement feien tard perquè s’havien adormit, o si a última hora havien decidit no participar i no ens havien dit res (cosa molt possible perquè a aquests nois els agrada beure…). Cap a les 5:20 el Byron va aparèixer tot despotricant perquè els seus amics havien estat bebent i no hi havia manera de fer-los anar al concurs. Vam anar al port tots 3 i ens va dir que busquéssim un grup per afegir-nos-hi, que ell tornava al poble a intentar recollir els amics. Quan va tornar només tenia un acompanyant, i com que nosaltres no havíem trobat grup, vam apuntar-nos junts amb una barca aleatòria (els grups participants s’apuntaven per barca, no per membres de la tripulació) i vam anar a buscar el propietari de la barca al poble. Com que no era a casa, vam posar-nos a voltar, però no el vam veure. Vam tornar al moll i el vam localitzar, així que el vam recollir i vam tornar al poble a comprar carburant i queviures per passar el dia al mar. Fer tota aquesta preparació contra-rellotge (la resta de participants feia estona que sortien de port!) va ser molt divertit, encara més perquè ara anàvem en un pick-up i només calia saltar per entrar i sortir de la part de darrere del cotxe.

Cap a les 7, calculo, pujàvem a la barca amb dues neveretes (una tan gran que s’hi podia fer una becaina estirat al damunt) i 4 canyes de pescar. Érem el Byron y el Pancho d’Arena Caliente, el Brian, el Carlos i el seu fill Carlitos, la Karen i jo. El propietari i conductor o capità de la barca es deia José-Adam i l’acompanyant no ho sé (un noi que no va dir piu en tota l’estona). El capità és el que surt a la foto aguantant el peix gros amb una cigarreta a la boca.

Vam navegar mar endins i després cap al nord. Vam pujar força amunt… des de les 7 fins a quarts de 10 vam estar en moviment a marxa relativament tranquil·la perquè teníem les canyes tirades. A les canyes no hi posàvem cucs ni altres matèries animals, sinó uns peixos de plàstic amb diversos hams penjant. En teníem de colors diferents i calia anar-los canviant en funció del color del mar, la inclinació del sol, etc., perquè fossin més creïbles pels peixos que volíem pescar (n’hi havia un que era més aviat transparent amb cosetes platejades, un amb colors verdosos i grogosos, un més vermellós i blanc entre d’altres). De tant en tant vèiem una tortuga nedant; ara al matí en vam veure de mitjanes i grans, i en vam veure un parell copulant, i a la tarda també en vam veure una de gran amb una filla al damunt.

Vam atansar-nos a una zona on sobrevolaven ocells i on s’havien repartit 3 pangues més. Era un lloc on suposadament hi havia molt peixos i vam aturar-nos a pescar amb un altre sistema: en comptes de canyes vam utilitzar línies (o fils de pescar) amb dos amb hams amb trossets de sardina putrefacte com a esquer. El fill es recollia amb una fusta rectangular d’uns 30×15 cm. De camí havíem perdut un bon peix que es va escapar en el moment de pujar-lo a la barca, i ja havíem pescat un peix llarg i prim anomenat “agujeta”. Amb aquest sistema de fil amb dos hams vam pescar un parell de peixets sense importància.

Com que ja anàvem marejades, jo vaig decidir estirar-me i relaxar-me, cosa que em va alleugir el mareig; la Karen, en canvi, va començar a trobar-se força malament i quan la barca va tornar a estar en moviment va vomitar (això de fet la va ajudar a trobar-se millor). Altre cop amb l’aire corrent i després de l’estoneta ajaguda vaig trobar-me força bé. Aviat vam pescar un mega-peix molt maco que va lliutar lo seu perquè no l’atrapéssim (vegeu la seqüència de fotos del Flickr). Era un “dorado” que es convertiria en el 2n més pesat de la competició. Com que era massa gros per la nevereta petita, el vam posar amb les begudes i menjar a la nevereta gran XD

Vam canviar algun esquer, per exemple un que em va fer molta gràcia, en forma de popet, ben fosc i amb unes potetes flexibles que pràcticament voleiaven al vent (faria per una joguina molt divertida si no tingués hams amagats!). Amb aquest popet vam tenir una aventura amb final gaire feliç però ens va tenir emocionats una estona: el Byron notava un bon peixot a l’extrem del fil… el va anar recollint, la barca va alentir el ritme, amb tot plegat van passar un parell minuts… resulta que era una tortuga! Li vam donar fil i es va deixar anar… espero que l’ham no li fes gaire mal.

d18-19: cap de setmana a Playa Maderas

Aquest capde he dormit a Maderas. A les fotos es veu el restaurant de la platja (les habitacions són dalt, tot en estructura de fusta).

 

 

 

 

 

Waves on Saturday at low tide / ones dissabte amb marea baixa (són millors amb marea alta però no en vaig fer fotos perquè preferia ser a l’aigua!) 

Fotos de la posta de sol de dissabte!

d16: nota de nit

Avui m’ho he passat molt bé a Maderas.. estava petit però he agafat moltes ones, i algunes molt llargues, des de dins fins la platja, esquerres i dretes.

Demà divendres faré això: http://martapiqs.wordpress.com/2008/10/30/observadores-internacionals/

[Nota: aquestes fotos són d'ahir!]

d12: surf and tradition

Avui no he començat el dia gaire bé a causa d’una notícia que he rebut a primera hora. En un ppi no tenia clar si anar a fer surf (no cal fer tantes sessions per setmana!!!) però després de la notícia estava clar que el millor que podia fer era esbargir-me amb unes quantes ones.

He fet dues sessions a la mateixa platja d’ahir, la primera era amb la marea molt alta (més de 6 peus) i les ones eren més aviat fofes, la segona, amb la marea ja una mica més baixa, les ones eren més ràpides (=més fàcils d’agafar que les del matí) però més petites. Aquí hi ha fotos d’un professional : ) Tot i que em van agradar més les ones d’ahir, que tenien més energia, la mida de la segona sessió d’avui era ideal per mi per practicar les ones d’esquerra (jo sóc “regular”, per això em van millor les ones que van cap a la dreta, per això de dretes disfruto més amb ones més grans). En resum, una primera sessió normaleta i una segona sessió molt divertida encara que amb menys mida d’ones que ahir.

Anar a aquesta platja en època de pluges (com ara) és patir amb el transport d’anada i de tornada… i si t’havies relaxat surfejant, tornes al poble una mica accelerat del patiment… avui hem vist una moto caure davant nostre. Tres nois i jo hem baixat a ajudar-los: eren un home borratxo, una nena d’uns 8 anys màxim i un nen d’uns 4 anys. Aquí SJDS hi ha un problema seriós amb la beguda i es veu que els diumenges és pitjor. M’ha alegrat sentir els dos nois locals (el pilot i un passatger) que hi havia al “meu” cotxe despotricar contra l’home aquest que conduia borratxo amb dues criatures (pq conec altres nois més de la meva edat que beuen força i força sovint, i ho trobo molt trist).

Arribats al poble, una dutxa ràpida i cap al parc que hi ha davant de l’església, on s’havia organitzat una exhibició de danses tradicionals:

d11: Madera

Esperem l’hora de sortir… que era ja fa estona (aquest dia vam sortir uns 40′ tard si no m’equivoco, el dia següent 1h tard!)

Avui portem poques taules al sostre… : )

Paisatges fantàtics, desenvolupament incrontrolat

[Les vistes del camí súper fet caldo i perillós les poso al post del dia 12.]

Vista cap al nord.

Vista al surf aquí.

Vista cap el sud.

L’únic “edifici” a la platja: un restaurant amb tres o quatre habitacions dobles (llits individuals).

Tubs a saco!!! La majoria acabaven tancant, però en sortien de macos! Jo em fa fer el primer tub de la meva vida damunt una taula de surf : )

Bodyboarder a punt d’entubar-se

M’he fet un fart d’agafar ones com aquesta i també algunes esquerres més que obrien bé i sortien més grans (en els sets grans, d’ones pel cap o una mica més)

Possiblement el millor dia de surf de la meva vida

d10: platja d’accés privat (1)

(NOTA BENE: no sé fins a quin punt es pot fer publicitat dels espots… està clar que si un busca info de surf a Nicaragua pot trobar els noms de totes les platges a Internet mateix, i que si es ve aquí en persona, encara més, però no m’acabo de trobar còmoda posant els noms aquí en públic pq els espots encara estan relativament poc massificats -més endavant parlaré de les excepcions)

Divendres vam anar a la platja X, a la qual s’ha d’accedir per un camí de carro que passa per una propietat privada. Es veu que hi ha un altre camí però està tan fet caldo que no s’hi pot passar, amb la qual cosa tothom que vulgui anar a la platja X ha de pagar “peatges” per accedir-hi.

Sortien esquerres i dretes…

Molt netes : )

Els conductors van voler marxar abans de la posta del sol però per un embolic que va haver-hi vam acabar “veient-la” des de darrere dels arbres…

d9: posta de sol a San Juan del Sur

Després de treballar força hores i de fer coses que no es fan cada dia (endreça de l’habitació, la compra pel sopar comunitari d’aquesta nit, deixar roba bruta a un lloc que fan la bugada…) he anat a fer un volt pel poble i casualment era l’hora de pondre’s el sol : )

d9: no surf today

Avui NO aniré a fer surf perquè se m’ha acumulat la feina (curro) i em vull posar al dia. Ja he treballat unes hores aquest matí i ara després de dinar continuaré.

Com que no tinc temps d’escriure un post ara mateix, us deixo l’enllça de les fotos dels últims tres dies (em sap greu, de moment no tinc fotos de la platges magnífiques de tenim per aquí!)

Fotos dels dies 7-9.